Terrassam tothom suma? O quan les places
van deixar de ser públiques
Els mesos de juny i juliol, l’Assemblea de
Joves de Terrassa tenia preparat, i de fet, en manté la proposta per tercer any
consecutiu , les sessions de cinefòrum a la fresca que en els darrers dos anys
han vestit la plaça Vapor Ventalló de moviment i debat crític al voltant de
temàtiques que ens preocupen com a joves, però també com a ciutadanes de
Terrassa, compromeses amb el pensament crític i la transformació social.
La sorpresa enguany, és que l’Ajuntament de
Terrassa, el que defensa la ciutat de les persones on tothom suma, ens denega
el permís al·legant molèsties al veïnat.
Malauradament i sense voluntat de ser mal
pensades, veiem un rerefons una mica més obscur. És possible que el vertader
motiu sigui que a l’Ajuntament de Terrassa no li convé que el jovent
s’organitzi fora del seu entramat? I que precisament, sigui aquest jovent autoorganitzat, el que
denuncia al sistema capitalista i les seves estructures de reproducció de
desigualtat? És possible que el que no convingui actualment sigui el debat i el
replantejament del model socio-econòmic
i polític tan qüestionat actualment?
I sinó és aquest el motiu de la denegació del
permís, entenem que és el de les molèsties que, un cinefòrum que es realitza al vespre de les nits
d’estiu, ocasiona al veïnat. Si és aquest el motiu real no poden estar-nos de
qüestionar-nos-en novament el rerefons…
Haurem d’entendre doncs, que l’Ajuntament de Terrassa avant posa els
interessos de la propietat privada circumdant a la plaça del Vapor Ventalló a
l’ús de l’espai públic per part d’un sector de la població que tot i ser jove,
i precisament per aquesta condició, té més necessitat de trobar-se a les
places, compartint moments, espais i idees.
Ens queda una tercera línia d’anàlisi paral·lela
a les dues lectures anteriors i és que o bé l’Assemblea de Joves de Terrassa
posa en perill quelcom que vol mantenir l’ajuntament o bé, que l’ajuntament en
la línia de la resta d’ institucions, està posant els nostres drets en perill.
O potser les dues opcions no són excloents, sinó complementàries?
Així doncs, només en queda esperar el
replantejament i correcció del
consistori en aquesta qüestió, ans al contrari ens veurem obligades a entendre
que no tenim cabuda a la nostra (seva) ciutat i, per tant, no té sentit demanar res a
l’ajuntament, sinó simplement apropiar-nos
legítimament de l’espai públic que ha estat i segueix sent espai de
socialització i ús col·lectiu.