Assemblea de Joves de Terrassa

          Terrassam tothom suma? O quan les places van deixar de ser públiques

Els mesos de juny i juliol, l’Assemblea de Joves de Terrassa tenia preparat, i de fet, en manté la proposta per tercer any consecutiu , les sessions de cinefòrum a la fresca que en els darrers dos anys han vestit la plaça Vapor Ventalló de moviment i debat crític al voltant de temàtiques que ens preocupen com a joves, però també com a ciutadanes de Terrassa, compromeses amb el pensament crític i la transformació social.

La sorpresa enguany, és que l’Ajuntament de Terrassa, el que defensa la ciutat de les persones on tothom suma, ens denega el permís al·legant molèsties al veïnat.

Malauradament i sense voluntat de ser mal pensades, veiem un rerefons una mica més obscur. És possible que el vertader motiu sigui que a l’Ajuntament de Terrassa no li convé que el jovent s’organitzi fora del seu entramat? I que precisament,  sigui aquest jovent autoorganitzat, el que denuncia al sistema capitalista i les seves estructures de reproducció de desigualtat? És possible que el que no convingui actualment sigui el debat i el replantejament  del model socio-econòmic i polític tan qüestionat actualment?

I sinó és aquest el motiu de la denegació del permís, entenem que és el de les molèsties que, un cinefòrum  que es realitza al vespre de les nits d’estiu, ocasiona al veïnat. Si és aquest el motiu real no poden estar-nos de qüestionar-nos-en novament el rerefons…  Haurem d’entendre doncs, que l’Ajuntament de Terrassa avant posa els interessos de la propietat privada circumdant a la plaça del Vapor Ventalló a l’ús de l’espai públic per part d’un sector de la població que tot i ser jove, i precisament per aquesta condició, té més necessitat de trobar-se a les places, compartint moments, espais i idees.

Ens queda una tercera línia d’anàlisi paral·lela a les dues lectures anteriors i és que o bé l’Assemblea de Joves de Terrassa posa en perill quelcom que vol mantenir l’ajuntament o bé, que l’ajuntament en la línia de la resta d’ institucions, està posant els nostres drets en perill. O potser les dues opcions no són excloents, sinó complementàries?

Així doncs, només en queda esperar el replantejament  i correcció del consistori en aquesta qüestió, ans al contrari ens veurem obligades a entendre que no tenim cabuda a la nostra (seva)  ciutat i, per tant, no té sentit demanar res a l’ajuntament, sinó simplement apropiar-nos  legítimament de l’espai públic que ha estat i segueix sent espai de socialització i ús col·lectiu.