La nostra societat està basada en una estructura patriarcal on les dones, pel simple fet de ser dones, reben múltiples agressions. Aquestes s’emmarquen dins del seu dia a dia: feina, parella, casa, publicitat o espais d’oci. Els mitjans de comunicació i la societat en si mateixa parlen de violència de gènere quan un home acaba amb la vida de la seva companya, però del que hem de ser conscients és que aquesta és la situació més extrema que patim degut a la estructura patriarcal existent.
L’home heterosexual a nivell social és considerat aquell qui té el poder i dominació sobre la dona, el cap de família, i que per tant posa en posició de submissió a aquesta. Aquest aspecte es va traslladant a nivell generacional dia rere dia, i deixa com a petjada totes aquestes dones que han perdut la vida a mans dels seus companys.
Des de l'assemblea de joves de Terrassa volem denunciar el següent:
- La manca d’interès que posen “les institucions”, que tenen els mitjans i, per tant, la responsabilitat, en tallar de soca arrel l’estructura social que legitima el poder de l’home sobre la dona. Això permet, en l’àmbit laboral: la diferència de sous per una mateixa feina, la doble jornada laboral al lloc de treball i a casa, etc. Totes aquests aspectes donen sentit a la frase “ el terra de fang i el sostre de vidre”. Ja que a les dones els hi és molt més difícil ser reconegudes per la tasca que desenvolupen, i a la vegada tenen molts més impediments per tal d’accedir a un càrrec amb “responsabilitats”, o reconeixement social.
- La normalització de les agressions de gènere i el fet que es tracti tant banalment el problema d'aquesta societat patriarcal . Obviant sovint l’ esfereïdora xifra de dones mortes a causa de la violència masclista, més de 50 anualment a l’Estat Espanyol, sent la major causa de mortaldat femenina no natural arreu del món.
- Pel que fa a l’educació tant a casa com a l’escola, a les dones ens fan assimilar que no ens podem valdre per nosaltres mateixes; que hem de vigilar quan anem pel carrer soles de nit, l'educació que ens ensenya a sentir-nos insegures, a no tenir confiança en nosaltres mateixes i a pensar que necessitem algú que ens protegeixi.
Aquestes són les violències que cal eradicar, l’estructural, la física i la psicològica, que són la base justificadora del sistema patriarcal en el que ens trobem.
Per tot això i perquè estem en contra del patriarcat,que ens oprimeix tant a dones, però també a homes, perquè amb aquesta situació actual provocada pel sistema capitalista les dones som de les més afectades, perquè volem que es reflexioni i es lluiti diàriament i no només en un dia assenyalat al calendari, creiem i defensem el treball del dia a dia,com a resposta directa per acabar amb les agressions que patim.
Cap agressió sense resposta!
Si en toquen a una ens toquen a totes!
