Comunicat de l'acampada de Terrassa després del desallotjament violent per part de la Policia Municipal

Ahir a la matinada es va desallotja els acampats de la plaça del poble de Terrassa que havien decidit fer una setmana de lluita fins al dia de les eleccions. El desallotjament demostra que la llibertat d’expressió no és més que una farsa avui en dia, es creuen amb tal impunitat que fins i tot dels carrers ens fan fora. No cal ni dir, que la postura contraria dels comerciants en relació a l’acampada per tal de protegir la tan esperada campanya de nadal ha estat un factor de pes per a tirar endavant l’actuació policial. Cal saber que els policies van actuar amb violència, que no van tenir ningun tipus de respecte i que tenien ven clar el que estaven fent i les ordres en tot moment van sortir de l’ajuntament i aquest és el que ha de donar la cara. Aquest ajuntament que va intentar persuadir als acampats dient-los que els deixava fer les activitats però millor a la plaça vella, que és un espai més idoni, i que l’acampada seria millor fer-la en una altra plaça menys freqüentada i que deixaven que es plantessin tres tendes simbòliques davant de l’ajuntament. Pensaven que amb les negociacions, on un dels intermediaris era ni més ni menys que el cap de la policia, com titelles faríem al que a ells els hi va millor: que ens quedem en un racó, com més fosc i oblidat millor i es clar, sense fer soroll ni molestar. Però no saben que nosaltres ja venim d’un racó fosc, que ja fa mesos que varem decidir sortir d’aquest forat que tots ignoren, que ja fa temps que ens hem alçat i que hem decidit que si hi ha alguna persona que ha d’estar en un forat són els polítics, els banquers i els empresaris que menteixen, enganyen, juguen amb les necessitats del poble per a enriquir-se i tenir el poder. I si no volen caure al forat, serem nosaltres que els tirarem a la fosa.

Som la ràbia nascuda de la misèria, la vida i les ganes de lluita quan ja no es té res a perdre.

Som les seves pors, els seus constants malsons, som i serem la rebel·lia, anticapitalistes, radicals i somiadores, i no deixarem que ens prenguin, que ens robin ni que ens estafin ni un dia més, perquè ara nosaltres decidim com viure la nostra vida.